mardamunt

Mentre estic buscant informació, documents, cartes, etc., del complot de Vilafranca de Conflent del segle XVII, del que ja he dit que en volia escriure una novel·la, he aprofitat el temps per fer-ne una altra sobre el mite de Medea.
Medea, amb pinzellada gruixuda, esposa de Jàson, mata els seus fills per gelosia quan és abandonada pel seu espòs. El mite és tractat per Eurípides en un drama que ens ha arribat fins avui.
Els grecs, els escriptors grecs, ja ho van explicar tot sobre les raons, les motivacions, els fets, els crims, els amors, etc. Els que provem d’escriure després, tots, no fem res més que escriure versions del que ja ens van contar.
Versions més o menys reeixides i no seré pas jo qui les qualifiqui. Ni tan sols la meva visió del mite.
La meva Medea, de Borrassà, mata el fill, no tant per un amor no correspost, que també, sinó per la frustració de no poder assolir els seus objectius de dominació i poder, l’ambició i l’egoisme han arribat a ser el motiu de la seva vida, i no hi ha res més important per ella.
Pot una mare matar als fills per raons tan poc fonamentades? I tant, en tenim exemples a cabassats, però com que és una violació tan bèstia de la nostra cultura jueu-cristiana no ens els plantegem o els rebutgem de la nostra ment.