mardamunt

D’aquí a pocs dies sortirà a la venda a les llibreries de sempre el meu llibre “El Brigada de l’Hotel Florida”, també la versió en e-book. Aquest, tercer de la sèrie del caporal Molins, ja l’he comentat a aquestes mateixes pàgines, per tan poca cosa a afegir, tracte dels espolis practicats pels exèrcits en les guerres a les quals la humanitat és tan aficionada. En aquest cas particular els espolis d’obres d’art a l’Europa de la Segona Guerra Mundial, també els de la nostra guerra civil, i, com no podia ser d’altra manera, l’espoli de l’exercit espanyol a la campanya contra Rússia. Tot plegat una trama on l’ambició de les persones, la falta d’ètica i la corrupció, sempre present a la Figueres dels anys quaranta i que en Molins aura de resoldre.
Cap al desembre treure el quart volum, ja escrit, i el febrer o març de l’any que ve l’últim de la saga Molins, que també ja el tinc complet. De moment, no tinc intenció de continuar, per ara (no es pot pas dir: d’aquesta aigua no en beuré), les aventures d’en Ramon Molins, la seva Senyora Agneta i els seus fills.
Ara, el meu interès és escriure una novel·la històrica, és a dir, una ficció en un ambient històric, amb uns personatges que van ser de carn i ossos, vull recrear, amb la meva interpretació, uns fets ocorreguts entre els anys 40 i 80 del segle XVII. Concretament l’anomenada “Conspiració de Vilafranca”, al Conflent, Ja n’anirem parlant…

Read Full Post »

Els que seguiu aquest blog haureu pensat que m’he fos, que he desaparegut i no, res d’això. Em culpo i demano disculpes per no escriure res des del mes d’abril L’explicació: He estat enllestint dues novel·les del caporal Molins. Un guàrdia civil heterodox mallorquí trasplantat a l’Alt Empordà. Ja ho he explicat algun cop. Jo volia escriure novel·la policíaca ambientada als anys quaranta. No podia pas posar ni un detectiu privat (no n’hi havia) ni un mosso d’esquadra ( tampoc n’hi havia). Em quedava doncs la Policia i la Guàrdia Civil. Vaig triar fer protagonista al caporal Molins, Ramon Molins, en record d’un membre del cos amic del meu pare. La tercera que he escrit: “El brigada de l’Hotel Florida” que tracta del tràfic d’obres d’art espoliades durant la guerra, tant la nostra com la mundial, ha acabat tots els processos de correcció i abans que acabi aquest mes confio a posar-la a l’aparador d’Amazon.Mentre he acabat “La Farinera” que tracta de la corrupció política en el període del racionament d’aliments, tot passa a la ciutat de Figueres l’any 1945 aproximadament. Ara la novel·la la tinc en procés de correcció ortotipogràfica i d’estil.I ara fa tres o quatre dies he acabat d’escriure “Orfes” que entre altres coses tracta dels procediments seguits en els primers temps del franquisme sobre les criatures orfes de la guerra, El seu internament en orfenats on no van trobar estimació ni amor fins que en van sortir. Un drama per les pobres criatures. La novel·la va d’això barrejat amb la denúncia de la hipocresia moral dels dirigents locals del partit únic.Les meves obres són, en resum, llibres de lladres i civils, on els assassinats i els crims van amanits per la descripció de la societat dels anys quaranta. Un cop acabada la guerra civil i la mundial, el franquisme viu en mig del podrimer dels que pregonen la “nova” societat, la “nova Espanya” que aviat, a l’instant, va fer pujar al poder als aprofitats, als corruptes, als que s’aprofiten dels altres, la substitució de les estructures democràtiques de la república, per un estat neonazi pateix la manca de persones preparades per governar, i, per acabar-ho d’adobar, els primers anys els militars volen exercir tot el poder amb un resultat desastrós. El desabastament no fa més que posar sobre el tauler la incapacitat, falta de cultura i de formació de tots els arreplegats que , ara, manen. Encara ho patim avui.

Read Full Post »