mardamunt

Parlava, en un post anterior, de les recomanacions de Stephen King sobre la disciplina que un aprenent d’escriptor, jo mateix, s’ha d’imposar. La cita va sortir del seu llibre “Escriure, memòries d’un ofici”,(L’altre editorial) molt ben traduït per Martí Sales, En el llibre Stephen King explica el que ell en diu caixa d’eines d’un escriptor, és a dir els recursos que utilitza, i els que no hauria d’utilitzar. També reconeix la mestria de William Strunk Jr. amb el seu petit manual “Elementos de estilo” del que s’han publicat més de dos milions de còpies. A casa nostra trobem un llibre sobre el mateix tema de Vicenç Pagès Jordà, “Un tramvia anomenat Text, El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura” ( Edit. Empúries) Si hagués de sintetitzar-ho tot el que hi he après (de moment) ho faria amb una sola frase: He d’escriure com parlo, amb el llenguatge i vocabulari que vaig aprendre des que vaig començar a parlar, sense fer servir paraules entortolligades ni expressions que no són de la meva terra. I si algú troba paraules que ni surten als diccionaris no es preocupi, pel context ja sabrà quin és el seu significat, però segur que són paraules que jo he sentit, paraules que es fan servir tant a la vora del mar com al terraprim de l’Empordà i que si no anem amb compte desapareixeran engolides pel català central que va imposar el Sr. Fabra. Millor feu servir el Diccionari Català, Valencià, Balear d’Alcover Moll