He llegit aquests dies les memóries del Duc de Saint Simón. Un recull perquè aquest home va escriure unes memòries de 7000 pàgines. El recull i proleg és de Joan Casas i ja des de la primera pàgina, el traductor ens avisa que som davant d’una de les plumes més importants de la literatura francesa del segle XVII i part del XVIII. Louis de Rouvroy, duc de Saint-Simon, fill d’un favorit de Lluis XIII, amic del Duc D’Orleans, regent de França a la mort del Rey Sol. ens descriu amb una gran meticulositat la vida de la cort francesa de Versailles, i, sobretor, la descripció, espléndida, dels habitants que pululen per aquell cau.
La crítica, del Casas i també de Carles Pujol, especialista en el Duc, ens expliquen la extraordinaria qualitat de les descripcions psicologiques, del caracter i de les opinions i facécies dels integrans de la cort, les intriques, conspiracions i modus de viure. Una prosa esplendorosa que va enlluernar a Balzac, Stendhal, Chateaubriand i a Proust.
mardamunt 