mardamunt

La casa pairal a Némesi

Can Puig d’Ollers. En primer lloc cal dir que aquesta nissaga, aquesta casa pairal és fruit de la meva imaginació. No és el reflex de cap casa en concret ni cap família que jo hagi conegut o que en sàpiga l’existència. I doncs? Diria que es tracta d’un “retallar i enganxar” Vas acumulant imatges d’aquí, d’allà, i quan escrius et van apareixent aquestes imatges com si fossin postals, algunes són de museus o cases museïtzades, altres són detalls que si he clissat d’algunes masies o cases senyorials. A la novel·la hi ha retalls de cases de Vilafant, de Beuda, de Garriguella, de Navata o de Torroella de Fluvià, etc. o de cases més senzilles com a Cal Magre de Llers, on vaig viure uns anys. Estic segur que al lector les meves descripcions els portaran records i també diria que seran molt diferents dels meus. 
La virtut d’un text escrit és que permet que cada u es faci una imatge del que llegeix, i segur que seran diferents, influïdes per les vivències i records propis. És clar que quan escric passen per davant meu les imatges dels llocs que he conegut, suposo que a tothom li passa igual, i el tòpic de què a cada obra escrita hi ha molt de la biografia de qui ho escriu és ben cert.
No cal dir que, en triar la Catalunya humida per situar a Can Puig d’Ollers, vaig pensar en Can Noguer de Segueró. La vista de la casa, envoltada de boscos que van des de Beuda a les muntanyes que ens separen de la ratlla de França també va ser la inspiració d’una gran casa, d’una gran propietat rural, en la que els recursos que genera no provenen tant del cultiu de la terra sinó de l’explotació forestal. Ignoro si els recursos de la casa que vaig triar van en aquesta direcció. Sols aprofito la imatge de la casa. Les descripcions corresponents a l’entrada i les estances ja corresponen a altres llocs.