Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Uncategorized’ Category

 Pensava avui en les manies dels que escrivim. S’ha parlat molt sobre aquestes petites coses que ens fan falta per posar-nos a escriure. Potser hi ha molt de tòpic, és probable. Jo els explico les meves manies que són poques i molt senzilles.

Les novel·les les escric sempre a mà, els esborranys els escric en llibretes Miquel Rius NOTEBOOK4 de 160 planes, fulles en blanc sense ratllar ni quadricular i paper de 70 grams. Escric quan puc, sense tenir una planificació rígida del contingut. Les trames i subtrames van sorgint al mateix temps que escric. A cada fulla hi escric la data i el núm. correlatiu de l’escrit del dia. Quan tinc quinze o vint planes plenes per les dues cares, escrites amb bolígraf de punta fina BIC o PENTEl, sempre de punta fina en blau o negra, les passo a word i, a vegades, pel corrector ortogràfic, perquè escric a tota vela sense fixar-m’hi gaire, sense accents i sovint amb lletres canviades. Aquest primer esborrany el corregeixo altre cop a mà, i finalment en un altre word que imprimeixo en DINA4.
Tant l’esborrany inicial, escrit a mà en format A5 com l’últim en A4 els guardo en carpetes d’anelles i així sempre tinc a l’abast els originals.
Els personatges que van sortint mentre escric els anoto en papers stick grocs que enganxo a les tapes dures de les carpetes d’anelles. A cada stick hi ha el nom, rol, i principals característiques físiques, que pot anar variant mentre vaig escrivint. El mateix amb els noms rellevants, noms d’edificis, habitatges, vehicles, etc. Ho faig perquè a vegades no recordo el cognom d’un personatge que vaig fer servir fa dos mesos o tres.


Quan tinc una tercera o dues terceres parts de l’extensió que crec que pot tenir la novel·la completa, repasso lo escrit i vaig anotant les preguntes que em suggereix el text, trames incompletes, situacions a les quals no he donat sortida, contradiccions, etc. Aquestes notes em serveixen per reprendre l’escriptura i resoldre el conflicte.

Més tard, amb l’obra ja quasi acabada faig una reordenació dels textos escrits, un muntatge de les pàgines escrites per assegurar la continuïtat del temps, o si són pàgines relatives a períodes temporals o situacions anteriors al d’on es desenvolupa l’acció, poder situar-les correctament per fer-ho tot més entenedor.

 Quant trigo a escriure un llibre? 

Si seguís les meves pròpies recomanacions, la d’escriure 6 folis al dia, diria que dos mesos, això si, dedicant-s’hi sense fer res més. Com que, en el meu cas no puc, tinc altres moltes coses a fer, es pot dir que trigo un any. I tampoc és cert potser acabat, acabat dos anys. No soc gaire productiu, la veritat. Necessito millorar.

Read Full Post »

Ahir vaig anar a sentir la presentació que en Vicenç feia del seu últim llibre, LA CASA DELS AVIS, a la Biblioteca de Figueres. Hi va haver una presentació del llibre per part d’Alfons Romero que ens va descobrir la utilitat històrica del llibre en rebuscar en la vida d’una família sense obviar el moment històric que toca viure als personatges i la repercussió que la presa de posició política afecta a les persones i als seus descendents. Tant en Vicenç com l’Alfons van posar èmfasis al buit a la memòria dels que van patir la guerra civil, buit que és conseqüència de la por, del terror generat per una repressió brutal del franquisme.

Aquesta és la pretensió de les meves novel·les, posar sobre la taula el rerefons d’una societat que, encara que no vulgui, practica una autocensura en tots els actes de la seva vida fins al punt de no explicar, de deixar als llims als seus descendents. Explicar, dins una trama senzilla, sense cap pretensió historicista, una forma de fer, de viure; descriure unes vides condicionades pels vencedors, una vida envoltada de corrupció, de venalitat, d’injustícia, una vida en una societat corrompuda en els seus valor més essencials. Als seus fills i néts, no els explicaran res, res del que han viscut i patit com si uns anys de la seva vida de vençuts fossin una pàgina en blanc, com si s’haguera perdut la memòria voluntàriament. I la reconstrucció de les vides. Villatoro ens va explicar la gènesi de la seva obra resseguint arxius, papers, paraules, i el seu treball és digne del més gran elogi.

Read Full Post »

He fet un recorregut per les llibreries on es venen els meus llibres NÈMESI, EL BUROT DE MAIÀ, i també EL MEU LLIBRE DEL PEIX, A pesar de la pandèmia, que les vendes a tots els sectors pateixen de valent, a poc a poc van sortint. Us recordo que ara, per ara, els podeu trobar a LA PLOMA, L’AUCA I BOOKMAN de Figueres, també a PUMAREDA de Llança.
Els que encara no els heu comprat ànims. Estic segur que tant als que els agrada la novel·la negra, com als cuinòfils, amants de la cuina del peix, en gaudireu.
Respecte a la novel·la que estic escrivint ja he arribat quasi al final del nus, Ara arriba el moment del desenllaç, em costarà, n’estic segur, massa trames encara obertes. És el que més em costa, encallat aquí hi puc passar uns mesos. Uff!

Read Full Post »

He començat la meva quarta novel·la, com sempre és una novel·la negra i criminal, aquest cop tracto la corrupció política i econòmica a Figueres els anys de la dictadura, l’estraperlo, just en començar els anys cinquanta del segle passat. Per fi desvetllo, a petició dels lectors, el nom de pila d’en Molins, el nostre investigador de la guàrdia civil, també el nom de la seva parella i la seva ajuda en el desentrellat de tota la xarxa de corrupció municipal a les ciutats d’una certa importància al nostre Empordà.
Com sempre, he començat sense saber exactament on em duran els personatges i l’acció que es va desenvolupant. Em sento incapaç de planificar al detall tota la trama, totes les característiques de cada persona que hi intervé i del rol que representa, així i tot intento complir la tasca d’un mínim de 6 folis al dia.  Aquests dies llegia Murakami al seu llibre “De què  parlo quan parlo d’escriure” i és un llibre que recomano a tots aquells, que com jo, sous un xic lletraferits. I la seva gran recomanació: Llegeix, bo i dolent, llegeix, de tot, com més millor, una recomanació idèntica a la de Stephen King, i la segona recomanació: Observa, mira, llufeja, que res de l’entorn et passi per alt, tard o d’hora ho faràs servir en escriure i més aviat que tard, algun dels teus personatges s’assemblarà a algú que has conegut.

Read Full Post »

Un amic m’escriu l’altre dia i entre altres comentaris diu: Ho tindràs tot planificat, referint-se a l’escriptura de la novel·la. Doncs no. Jo creia que si, que calia una planificació, una mena de sinopsi de tot el que havia de passar, de la descripció de la trama, i després, un cop resolts els personatges i el seu rol, un cop planificat el desenvolupament doncs apa, a farcir els esquemes. 
Sento molt dir-ho, jo no ho faig així, a les tres novel·les que he escrit no ho he fet i l’experiència em diu que, per mi, és molt més fàcil no planificar res. Comences a escriure i el text et porta endavant, els personatges que crees agafant vida pròpia i estiren la trama cap aquí o cap allà. 
Sí que arriba un moment, o diversos, que em sento tallat, que no sé com sortit, diguem-ne de l’embolic. Cal, llavors, deixar-ho reposar i al cap d’un temps, aquell pou que semblava que no tenia sortida resulta que en té una o més d’una. I reprenc el fil.
Aquesta forma de fer, diria un xic anàrquica, quan considero que ja està tot dit, m’obliga a fer un muntatge. És a dir, revisar la línia de temps, veure si tot té coherència, desestimar texts, afegir algun aclariment, alterar l’ordre en què s’ha escrit per fer més entenedora l’acció, etc., és a dir el que en cinema se’n diu muntar el metratge que s’ha filmat.
I em sorprenc a mi mateix explicant a aquest blog d’on han sortit les imatges o les històries que em permeten fer una novel·la. Però ho faig a posteriori. Avui parlant dels vehicles que surten a Cobdícia, m’he adonat que vaig posar la motocicleta Velocette perquè havia estat una moto del meu pare!. Però en el moment d’escriure-la no sabria per què vaig triar aquesta marca.
Haruki Murakami diu: “Cal desenvolupar l’hàbit d’observar amb tot detall les coses i els fets que tens davant; d’observar amb la màxima cura i atenció les persones que t’envolten i les coses que passen al teu entorn. L’important és retenir a la memòria, de la manera més viva possible, tots aquells materials d’una forma com més acostada millor a les circumstàncies en què han sorgit” ( De què parlo quan parlo d’escriure. edt. Empuries)”
A les meves obres, procuro recrear, tan fidelment com puc, l’ambient de la postguerra, l’ambient de Figueres dels anys quaranta. Ara bé, jo no vaig pas viure aquella època, Jo vaig néixer el 48, per tant, fins que no vaig tenir ús de raó no vaig captar res de res. O si?, o sí que vaig captar l’ambient, la sensació de por, de coses prohibides, sí que vaig absorbir tot el que es deia, a casa i a fora, el que comentaven les persones properes, i això va anar configurant la meva memòria. Els lectors em diuen que l’ambientació és molt reeixida. És clar que lectors que ho visquessin ja en queden pocs i uns i altres parlem dels nostres propis records manipulats per les nostres vivències.

Read Full Post »

Llibre del peix
Cap allà l’any 2000 em va arribar a mans un llibre sobre el peix escrit per Alan Davidson. El llibre que du per títol “La cocina del mar mediterraneo” parla dels peixos que es troben a la nostra mar, hi ha una descripció de les característiques de cada un i a més a més unes receptes de cuina sobre cada peix determinat recollides a tota la conca, és a dir podem trobar receptes de Tunísia, de Turquia, de Italia, de França, d’Egipte, en fi, de tots els països que voregen el nostre mar. Per mi al llibre hi trobo un defecte: Posa llimona i suc de llimona a tot arreu, potser per amagar que el peix no és del tot fresc?
Em va semblar una idea excel·lent per parlar, exclusivament, del nostre litoral, dels peixos que hi habiten, de la seva cuina, de les receptes que hem fet sempre a casa nostra, i que, a més a més, són varietats que trobem a les peixateries. És a dir, no hi són tots, perquè vaig pensar que si algunes varietats no es comercialitzaven potser l’únic que feia era enredar la troca.
No m’acabava de decidir d’acabar-lo i va estar dormint a mig acabar fins al 2019 en què en vaig fer una auto-edició davant el desinterès d’editors locals. Quan ho vaig tenir tot enllestit, jo que esperava fer la presentació per Sant Jordi del 2020 va arribar aquesta pandèmia que ens oprimeix i vaig quedar-me amb un pam de nas.
La primera part del llibre és un resum de les característiques dels peixos des del punt de vista estructural, composició, valors nutricionals i tota la informació, resumida, que he trobat a l’enciclopèdia “La cuina i els aliments “de Harold Mcgee. Obra que recomano.
La segona part parla d’unes 50 varietats de peix, il·lustrades amb un dibuix per facilitar la seva identificació i una o dues receptes a fer. Són receptes de casa nostra, receptes que s’han fet sempre a la cuina del litoral de l’Alt Empordà. Són receptes de la Mar d’Amunt, la mar de Portbou a Cadaqués
L’edició es va vendre a la comarca i ara, vist que això de la covid no ens deixa en pau m’he decidit per fer una nova, aquest cop per Amazon llibres. Encara no ho tinc tot a punt, espero acabar-ho abans de meitat de Febrer, però mentre us deixo la portada de la primera edició.

Read Full Post »

Parlava, en un post anterior, de les recomanacions de Stephen King sobre la disciplina que un aprenent d’escriptor, jo mateix, s’ha d’imposar. La cita va sortir del seu llibre “Escriure, memòries d’un ofici”,(L’altre editorial) molt ben traduït per Martí Sales, En el llibre Stephen King explica el que ell en diu caixa d’eines d’un escriptor, és a dir els recursos que utilitza, i els que no hauria d’utilitzar. També reconeix la mestria de William Strunk Jr. amb el seu petit manual “Elementos de estilo” del que s’han publicat més de dos milions de còpies. A casa nostra trobem un llibre sobre el mateix tema de Vicenç Pagès Jordà, “Un tramvia anomenat Text, El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura” ( Edit. Empúries) Si hagués de sintetitzar-ho tot el que hi he après (de moment) ho faria amb una sola frase: He d’escriure com parlo, amb el llenguatge i vocabulari que vaig aprendre des que vaig començar a parlar, sense fer servir paraules entortolligades ni expressions que no són de la meva terra. I si algú troba paraules que ni surten als diccionaris no es preocupi, pel context ja sabrà quin és el seu significat, però segur que són paraules que jo he sentit, paraules que es fan servir tant a la vora del mar com al terraprim de l’Empordà i que si no anem amb compte desapareixeran engolides pel català central que va imposar el Sr. Fabra. Millor feu servir el Diccionari Català, Valencià, Balear d’Alcover Moll

Read Full Post »

Els meus escrits

Stephen King, a la seva obra autobiogràfica i on també explica les eines que fa servir per a la seva creació literària, explica que en primer lloc un escriptor, o qui vulgui ser-ne hauria de tenir la disciplina d’escriure 2000 paraules diàries, cada dia de l’any, explica que sol llevar-se a les 6 del matí i escriu fins a les nou. No sé pas si ho heu provat. Jo si, i és una tasca prou dura perquè, tant si et trobes bé com malament, tant se’n fa si estàs inspirat o no. Cal seguir aquesta disciplina tant si com no. 2000 paraules que venen a ser uns 6 folis. Facin la prova. Cada dia 2000 paraules. Tant es val si el que està escrit val o no, si és inspirat o no. És com aprendre qualsevol altre disciplina, si vols córrer 100 metres en 12 segons, cal entrenament i disciplina, sobretot per persones com jo que no corro mai, penso com en Reixac. Córrer és de covards.
Bromes al marge, jo els recomano l’exercici, i no valen excuses com: ara no sé de què parlar, o no estic inspirat. Deixa’t d’excuses de mal pagador. Agafa l’ordinador o la tauleta o el que vulguis i comença a escriure

Read Full Post »

« Newer Posts