mardamunt

Aquests dies passats he presentat la meva novel·la ORFES a Figueres, a la biblioteca, ha fet la presentació Alfons Romero que, com sempre, ha situat l’acció en el context històric, els anys quaranta del segle XX, en plena postguerra.

El fet serveix per acostar-me als lectors, per escoltar les crítiques que poden fer els lectors i, és clar, recollir tots els suggeriments per a futures obres.  Vull donar les gràcies des d’aquest blog a la directora de la biblioteca que m’informa que els meus llibres anteriors tenen bona acollida i es presten regularment. I jo, no cal que ho digui, quedo molt satisfet amb l’ego ben farcit.

Bromes al marge, sí que he de reconèixer l’esforç pel reconeixement de la literatura local que fa la institució.

Els escriptors petits, que no tenim una editorial al darrere que es cuidi de la promoció, les presentacions, la presencia a medis, etc., tenim una doble feina: escriure i després fer saber el que hem escrit. I, en el meu cas, l’esforç mental que representa aquesta feina no pròpiament literària m’arriba a cansar. 

Però que hi puc fer? O, dit d’una altra forma: Què faig malament?