Bruixes a Llers
He escrit una novel·la, una nova, ambientada també a la segona meitat del segle XVII, descriu l’obra un suposat judici sobre bruixes que passa al poble de Llers, aquests processos, al nostre país, s’acaben aproximadament als anys quaranta d’aquell segle, processos que es desenvolupen sobretot als comtats que des del tractat dels Pirineus seran transferits a l’estat francès.
La novel·la explica els antecedents i els seus protagonistes que, sovint, tal com era als processos reals, es mouen per enveges, supersticions, falses creences i una justícia local, una justícia lligada a les jurisdiccions dels senyors reals de les terres i els pobles.
He buscat informació sobre aquesta mena de processos, com s’articulaven les acusacions, les seves causes, l’opinió de les persones i la posició de l’Església. I cal dir que des de la primera meitat del segle XVI, l’església i el seu braç la Inquisició, defineixen a les bruixes com inexistents, producte de la imaginació, de la manca de cultura, de la superstició i de les barreges al·lucinògenes que abundaven.
L’Església, al segle on ocorren els fets, en molts casos reclama el seu dret a modificar i, sovint, anul·lar, les condemnes de la justícia local. Per manca de proves i per l’opinió, ja manifestada de no concedir a l’existència de bruixes la menor credibilitat. Hi ha molts processos, com el que jo utilitzo, al llarg de la geografia hispana i no es diferencien gaire, gens diria, els uns dels altres.
La novel·la la protagonitzen dos personatges que apareixen en els meus arxius familiars de la casa Can Garús. En Joan Dalmau i el seu mestre Ramon Boix.
Per ara la guardo al calaix, com altres, esperant que algun dia aparegui algú que la vulgui editar.
mardamunt 
Deixa un comentari