mardamunt

Un lector, i amic, em diu: Ara mateix he acabat el Nèmesi, el burot de Maià. Una de les característiques que des de fa temps valoro d’una narració és quan tot llegint sense adonar-te’n veus allò que estàs llegint com si es tractés d’una pel·lícula, o millor, que en “aquella sala entapissada de vellut, amb una marededeu dintre d’una fornícula que sembla que et vigili” ja hi has estat. He sentit aquesta sensació constantment mentre llegia el teu llibre. No el podia deixar.
El comentari, que agraeixo molt i molt, em du a reflexionar sobre el fet de llegir. Als que ens agrada, des de petits, que devorem lectures, des de fa anys i panys, estem avesats a imaginar els mons que ens descriuen els autors, a imaginar fins al punt de recrear-ho talment com si tinguéssim els personatges, les estances, els paisatges, a tocar. Llegir ajuda a ser creatius, a veure els fets des de diversos punts de vista, a tenir un concepte, sovint, heterodox sobre les filosofies i maneres de viure que ens vol imposar la societat. Ens fa rebels a l’ordre establert perquè ens indueix a pensar, a discutir, a no donar res per ver.
El comentari al meu llibre que m’ha enviat l’amic m’esperona a seguir escrivint com ho faig i amb el llenguatge que m’és propi. Seguiré