mardamunt

Amics, acabo de publicar el meu nou llibre Nèmesi, el burot de Maià. És un llibre de la saga de l’investigador Molins, el segon llibre, el primer va ser Cobdícia, Figueres 1943, un guàrdia civil desplaçat de la seva Mallorca natal a l’Empordà els anys 40 del segle 20, els anys de la postguerra civil i de la fi de la segona guerra mundial. 

Jo volia escriure una novel·la negra, novel·la policíaca que passes a aquests anys i, és clar, no podia pas posar d’investigador a un mosso d’esquadra. El sistema policial i repressiu de la dictadura havia donat preeminència com a policia judicial a la Guàrdia Civil, cosa que encara dura.

Ara bé, en Molins, que així es diu el nostre protagonista és un home heterodox, és un home que fa el seu ofici tan bé com pot, que ha de trampejar als seus superiors i que el seu comportament i mode de vida ens ensenya un home corrent que li ha tocat viure.

 Una època dramàtica per molts.

 He volgut recrear els ambients, la manera de viure, totes aquelles coses que són al dia a dia i que configuren l’ambient on es desenvolupa la vida dels diferents ambients socials. La corrupció, no sols del règim, sinó de la societat civil és un dels trets més característics d’aquella època. La societat que va quedar després de la guerra civil és una societat estamordida, que viu amb la por al cos, però que al mateix temps fa aflorar tota mena de sentiments, d’ànsies, de lluites. Apareix, amb força, l’avarícia, la venjança, la ira, el despit, i també, és clar, l’amor, perquè a poc a poc es va creant una closca que repel·leix el perill i fa viure a les persones en petits mons desconnectats. L’egoisme triomfa, el jo i, molt enrere, enrere… els altres

Nèmesi, el burot de Maià

Aquesta nova novel·la del caporal Molins va resseguint els paisatges del nostre Empordà, a mesura que el desenvolupament de la trama ens porta de Figueres a Roses, o de Roses al Port de la Selva, o de Figueres a Moià.

El territori és tant ric en ambients i amb possibilitats d’ambientar vides tan diferents que no veig la necessitat de fer una novel·la de “lladres i civils” fora de la comarca. Ara en diuen novel·la negra, novel·la de crims que posen a primera plana les passions humanes i les injustícies socials.