mardamunt

En la novel·la Némesi,el burot de Maià, faig una descripció de l’hort de Can Puig d’Ollers, evidentment aquesta és una pairalia figurada, he agafat elements d’aquí i d’allà per crear la imatge de la casa i quant a l’hort, sí que puc dir que m’he inspirat en el que hi havia a Cal Magre de Llers. Avui no sé pas si ha estat transformat, en part si, perquè s’hi han construït unes cases aparellades en un tros del dit hort. La part que vaig voler reproduir eren les canalitzacions internes d’aigua. Aquesta casa rebia, un cop a la setmana, aigua de la font de la Vilademont, aigua que es quedava a una sòlida bassa i d’on s’extreia per regar l’hort, ordenat en feixes per aprofitar els desnivells del terreny, feixes que tenien uns canals, ben petits, però ben fets de rajols posats de cantó, aquests canalets tenien, unes portetes per on es deixava enaiguar una petita part de la parcel·la. Amb poca feina es podia regar tot l’hort aprofitant l’aigua el màxim possible. Quan jo ho vaig conèixer, tenia cinc anys i hi vaig viure fins als 12 quan els pares ho varen vendre a la gent de Mas Mir. L’hort no es feia servir completament, a les feixes de dalt, les que quedaven quasi a l’altura del carrer, hi havia arbres fruiters, perers de diverses modalitats o varietats, i a terra si feia userda o semblant, no ho recordo gaire bé, però la part d’horta era on hi ha ara les cases aparellades. 

Des de la finestra de la cuina es veien bé els fruiters i allà, a les branques és on paraven els ocells a l’hivern. La mare, amb una escopeta de calibre 9 d’un sol canó, en caçava algun, torts, guatlles, merles, que després desplomava i ens els menjaven ben fregits i cruixents. Tenia molta punteria la mare!